Sembla que torna la temporada... comencen a baixar les temperatures (creuem dits i esperem que aquest any el veranillo de San Martín no apreti molt...)
Això sembla la tornada al cole, a on un mira la seva llibreta personal i mira els deures per fer en aquest curs... Aquesta temporada és la de les travessies llargues ultramaratonianes... Maikel
Entre viatge i viatge a Rodellar aquest estiu, al treure la corda del traster i al intentar fer una mica de bloc amb la calor hem vaig dirigir cap al búlder de Jon, allà entre pegue i pegue a les vies i gràcies a la paciència dels cobridors, vaig veure la possibilitat d'empalmar les traves ja obertes al sector, quedant una travessia amb dues variants d'uns 80 metres de recorregut i gairebé més de 45 minuts d'escalada: La ley del uno y Sonata de autonomía, d'esquerra a dreta a l'estil rodellar: pilaca...
Inici de la trave a l'esquerra del sector de búlder de Jon, a on vaig obrir un tram just on comença una via de setè grau: El siete... aquí els 8 primers metres són bastant exigents sobre regletes i cantos amb alguna baixada que et deixa bastant tocat...
Un cop arribats a l'inici de la trave del búlder de Jon, aquí és on es bifurca la trave en dues variants la d'adalt i la d'abaix per la trave de Jon, quedant la d'adalt un tram fàcil de continuïtat fins a la via amb corda de dins a la cova... La ley del uno ( 8a+? a 8b? grau trave ).
Mentre que la variant d'abaix: Sonata de autonomía (8b? a 8c? grau trave) , empalma amb la trave de búlder de Jon, aquí va la seqüència d'aquest tram...
Al cap d'uns quants metres i a l'alçada del via de dins de la cova de búlder de Jon, s'ajunten les dues traves per continuar cap a la dreta a un dels passos claus de la trave...
Pas clau de setè grau fonten, just arran de terra, sobre romos just sota la via Viciosa: doble rebot amb ma esquerra a uns romos...
Després enganxa un tram a on hi ha un repós, hi ha on es podria ficar l'arnés amb la corda ja xapada a la via de sortida, aquí els peus són eliminatoris sense ficar-los a la vertical ja que es podria caminar... enganxa un espoló amb canto i algun que altre romo per tal d'acabar al canto d'entrada de la via Dogmatofobia, o bé continuar escalant per aquesta via...Potser no hi sents el pati de quan estàs arribant a les reunions de la Coliseum o la Geminis de la Gran Bóveda, però a nivell físic dobla en metres aquestes dues vies... Aquí queden dos projectes per fer a la llibreta de temporada, dos traves de continuïtat pura, amb passos de bloc intercalats, a l'estil Rodellar.
2 comentarios:
hola guapus!!! ja veig ke no paras i les travesias ara mateix son lu teu. akesta frasketa fa olor a muntanya eeeee?!!! jo encara estic parat, ja vorem fins quan aguantu. records maikel,merce i carles ke encara no et coneixo, i a tota la tropa ke rondeu per aki.
Doncs per aquí he tingut més canvis...Ei a veure si tornem a veure'ns que ja dintre ja comença la temporada de Montroig, vinga cuidat maco. I fot-l'hi fort!
Publicar un comentario