Faig la vista enrera uns quants anys, quan vaig començar a obrir blocs al sector de la Lloera de Montral, llavors vaig obrir una minitravessia sense nom, que després li vaig dir
Lady Guadaña de 6b+/6c+ que vaig marcar amb un punt vermell d'inici (tot just darrera de les vies d'escalada amb corda, a on hi ha el 8a Estàs tardant). Després al cap de 10 anys, vaig veure la possibilitat d'ampliar-la a la dreta, creant així una secció de regletes, que la unia i quedava una trave d'uns 50 moviments, aquesta la vaig batejar com a
El recuerdarecuerdos 7c/7c+. Maikel
Després d'un viatge a terres suïsses i inspirat per la trave E la nave va de Lindental, i buscant llocs amb ombra a on poguer blocar, vaig decidir donar forma a aquest monstre de continuïtat, allargant la trave fins a donar el tomb sencer al totxo, i a on les caigudes eren més que dolentes, creant The Mystic's Dream: travessia de dreta a esquerra totalment natural, excepte algun canto una mica retocat (si algú ha tocat la roca dels blocs entendrà que si no et vols deixar la pell, millor és treure unes quantes punxes que tallar-te els callos), l'únic canto artificial de la trave és un monodit de primera falange a la secció xunga (be air...), tot en un cub de quatre cares de gairebé 20 metres cadascuna, en un raconet a on es pot sentir un cert magnetisme, no sé té algo... Quedant una travessia de 80 metres, una línea de bojos... No es tracta d'una travessia de l'estil que es porta ara, és d'un estil regletero, per tant, no té la continuïtat d'un Rodellar o un Margalef... Penso que lo millor es diseccionar-la per trams quedant així (els graus són orientatius, perquè s'ha de contar amb la calor, nous mètodes i això de graduar travessies de bloc cada cop ho trobo més difícil):
The Mystic's Dream comença amb una planxa semidesplomada amb pas clau de regletes de quarta falange fins aquí fa uns 17 metres : Recuerdarecuerdos allargada (tram desde l'inici fins al punt 0) 7b a 7c grau travessia ( 7c a 8a grau via ). Al principi encara que hi ha canto bo, al lloro amb les pedres i forats que hi ha sota, millor anar acompanyat en aquest tram i col.locar els crashpads estratègicament...
Foto del pas clau sobre regletes d'aquest tram...
Continua per una planxa semidesplomada que va per sota: Lady Guadaña 6b+ a 6c+ grau travessia (6c+ a 7a+ via) (tram desde el punt 0 fins al 1), fins al final del tram ja hi van uns 25 metres acumulats. A on la secció final va per sota, per uns bidits en extensió...
Secció de bidits per sota...
Cambia de cara a placa vertical que va per sota sense agafar les busties de la part d'adalt, fins al final del tram van uns 30 metres acumulats, El Atrapasueños (tram del 1 fins al 2) pels cantos de sota, sense agafar els cantos bons d'adalt, 6b a 6c (6c a 7a via), aquí al final hi ha un dels únics repossos bons de la trave, en el que vaig decidir tapar el diedre després d'arrancar la fisura en un dels pegues...
Pas clau d'aquest tram, juntant mans a l'escut...
Únic repós bo de la trave, en diedre...
Continua amb una baixada, fins al final d'aquest tram ja van uns 35 m, El dit a la lluna ( tram del 2 fins al 3) 6a a 6b (6b a 6c via). Al lloro amb la baixada ja que és una mica expo, millor anar acompanyat i ficar algun crashpad...
Un cop feta la baixada bé un dels primers trams d'apretar, quedant al final del tram uns 40 m acumulats, a on els braços comencen a anar inflats, Be water my friend (tram del 3 fins al 4) 7a+ a 7b+ (7b+ a 7c+ via).
Pas clau d'aquest tram, dinàmic a un forat romo en extensió i tancada de regleta....
Comença la tercera cara, aquest és un dels trams més guapos, a on podem trobar-nos algun pas sobre xorreras, fins al final del tram ja van uns 50 m i encara continua: Be fire under blue sky (tram del 4 fins al 5) 7b+ a 7c+? (7c+ a 8a+? via), graduat sense ficar els peus a la repisa en cap moment. Des d'aquest tram la trave és torna un calvari de passos de búlder un seguit darrera l'altre, amb els braços inflats, els ulls oberts com si fessis amnea, i a on ja no saps ni quant és 1 més 1, tot això sense cap repòs bó....
Creuat sobre la xorrera...
Buff... lo que queda...
Baixada clau sobre el mono en extensió a buscar el romo...
Amb els braços inflats comença el tram més dur de la travessia, es tracta d'una trave de 14 mov. amb monodits i regletes a l'estil Siurana, al final d'aquest tram ja van 56m: Be air on Magnetic hell (tram del 5 fins al 6) 8a a 8a+/b? travessia (8b a 8b+/c? via), aquest tram hem recorda l'intensitat del bloc Bahi Bon de Siurana...
Pas clau de la trave, es tracta d'un creuat de monos en planxa semidesplomada, i sortir de mono de dreta de primera falange en extensió a fer punteria a un bidit, el pas aïllat deu rondar el 7b-7c fb (sense el mono artificial el pas aïllat és dispara de grau a partir de 8a fb, el pas aniria del monodit amb esquerra creuat amb dreta a la regleta vertical, aguantar la bisagra... i després de més de cent i pico moviments, bufff... una altra dimensió per qui ho faci...)
Creuat i sortida de monodit de primera falange en extensió...
Després ve el dinàmic sobre bidit, després del pas clau... 
Últim pas clau d'aquest calvari de tram, creuat a un mono en extensió i sortir a dreta a un forat regleta bo, encara no està assegurat res...
Comença la quarta cara en placa ultratècnica a l'estil de les vies de la Paret del Grèvol de Montral, ultraregletes i adherències, a on més val no respirar gaire fort perquè pots caure en qualsevol moment en cada regleta, fins al final del tram ja van uns 65 m acumulats: Be earth on your roots (tram del 6 fins al 7) 7b a 7c? (7c a 8a? via).
Creuat desprès de sortir del calvari de monodits del tram anterior
Placa tècnica sobre regletes molt que molt petites...
Arribats a aquest punt bé un repòs en diedre molt bo, que parteix la trave, llavors només queda un tram fins a fer el tomb sencer al cub, per tal d'arribar als 80 metres en total: Be light at the end (tram del 7 fins a l'inici de la trave) 6c a 7a (7a a 7b via), després de gairebé una hora d'escalada...
Sense cap dubte, es tracta d'una línea dura, de bojos... que està a l'alçada de traves com E la nave va (Lindental), Las cuatro estaciones (Juncosa), Babel (Els Pallaresos), Energía vital i Visionari(Montroig del Camp), trave de Batzola... però les comparacions les trobo odioses, qui encadeni i vulgui fer números ja proposarà un grau total a la trave.
Foto antiga del primer pas d'entrada a l'Energia Vital directa de Montroig del Camp
Qui provi les seccions entendrà el nom de la trave, realment no deixes de somniar en els passos....The Mystic's Dream, a disfrutar-la...
Accès per la carretera d'Alcover que puja a Montral, tot just passat el km 7 deixar el cotxe al pàrquing de l'esquerra, i el camí puja a la dreta de la carretera tot just abans de la senyal de 40. Època millor al entretemps, ara a l'estiu és un lloc ombrívol i a primera hora del matí i última hora de la tarda s'està prou bé, per agafar aigua hi ha una font just al tomb de la carretera (pujant a la dreta, sota la carretera)
S'obre la veda a Montroig, inici de temporada amb l'arribada del fred... Després d'una temporada de canvis, ja és hora d'anar deixant la corda al traster i canviar-la pel crashpad. Feia bastants mesos que no passàvem pels blocs de Montroig, desde abans de l'estiu, i per sorpresa meva va ser el descobrir que encara hi havia magnesi i gent blocant per la zona.
Fins i tot ens vam trobar al "Holandés errante", un guiri que es patejar tota la vall, i que deia que era guia de muntanya del Everest... com ficava a la seva samarreta que portava al damunt, tot un personatge!
Sessió de romos al sector X...
Javi apretant en un dels blocs guapos del sector
Més tard vam pujar als sostres d'adalt del sector R a fer una mica de bíceps... Ana lluitant contra la gravetat...
Parada final a la trave Energía Vital, per fer-li la posta a punt aquesta temporada a aquesta interminable trave de 70 metres, canela en rama...
Inici de la trave a l'esquerra del sector de búlder de Jon, a on vaig obrir un tram just on comença una via de setè grau: El siete... aquí els 8 primers metres són bastant exigents sobre regletes i cantos amb alguna baixada que et deixa bastant tocat... quedant un 7b+ o 7c+ de trave
Aquí hi ha una baixada que s'ha d'anar al lloro amb les pedres per tal de no caure d'esquena, però es bastant fàcil, després enganxa una fisura en diagonal superfàcil a on es por agafar bastant aire i motivació... 
Dies calurosos... buscant un lloc per tal de tibar a la fresca, decidim anar al riu Mascún per tal d'intentar fer algo... Jo pel camí, vaig tenir algun que altre problemilla tècnic: la carraca alias Vitarilla hem va deixar tirat pel camí a Lleida amb una bona temperatura de 35º sense cap ombra i ni una gota d'aire...mmm. Bé després de solucionar el tema, segon intent per tal d'arribar a Rodellar. Maikel
Un cop allà feia calor, però a l'ombra encara s'aguantava, i sino un banyet al riu i aparriau!! Aquí van unes quantes fotos. A l'adalt provant un 8b/b+ del sector Pinces rire, que per confusió el vaig muntar per escalfar, bufff....
Xavi en un 6c+ del sector Pinces rire
