Bye bye 2021 Welcome 2022

"El tópico del mundo al revés ilustra unas veces el deseo y otras el temor de que las cosas cambien y se den la vuelta como un guante y pasen a ser lo contrario de lo que son."

De este 2021, me quedo con todas aquellas personas que habeis aportado un granito de amor en mi corazón, con las personas sencillas y hermosas de corazón, con todas las vivencias momento retina, con todas las risas, comidas y viajes disfrutados, con todo el amor, con todo lo enseñado y con todo lo aprendido, y sobretodo con los buenos momentos de escalada... sin prisas, sin mirar el reloj, simplemente disfrutando del momento y sin fecha de retorno. 

Todo lo demás, lo mando al baúl de los recuerdos del mundo al revés 2021, y le echo la llave, para empezar el nuevo año 2022 con nuevos proyectos que construir y compartir a nivel personal. 

Así que construye el tuyo, como quieres que sea. 

Nada es imposible, si con el corazón se desea.♥️♥️♥️💯

Proyectando la via Real Tierra de nadie 9a en Juncosa, Lleida 📸

Deseando que este año 2022 empiece con fuerza y deje atrás la pandemia, y podamos volver a reunirnos todos. 

Dmitry encadenant; Ali-Hulk extension 9a+ en Rodellar

Farà unes setmanes vaig pujar amb el Jordi a Rodellar, a última hora vam canviar els plans de pujar a Cëusse per gravar, i realment va anar tot rodat.... allà vam coneixer a en Dmitry i en Sasha, dos rusos de la zona dels Monts Urals, molt bona gent.... Maikel (foto d'adalt Dmitry encadenant Ali-Hulk extension),

 Rodellar paratge fanàtic dels escaladors i barranquistes....

 Sasha en acció provant Hulk extension ..... seqüència fanàtica d'aquesta via....

 A la sortida de plans de la Hulk.... per després empalmar l'extensió de via...

 Foto d'en Jordi gravant a en Sasha......

 Sasha a l'últim pas de l'extensió...... bloquero, molt bé Sasha!!!! ens veiem per Siurana!!!!

 Dmitry seria la personalitat amb motivació pura.... just volia fer realitat el seu somni d'escalar aquesta bloc-via de 60 moviments.... i ho fa!!! No li importa escalar al matí a la cova Alibaba, si l'humitat relativa està pels nuvols, escoltant espetegar els trons de fons.... i res a dir, de la calor.... totes unes condicions, que vàren fer aquest encadenament encara més espectacular del que és.... i tot això, amb una tranquil.litat, i una precissió de moviments espectacular..... Va fer dos pegues caient a l'últim moviment de l'extensió, a dos dits del canto bo (60 mov.) i reposant 45 min. entre pegue i pegue al tercer el va fer xiulant!!!!!! Extratosfèric.... 3 pegues a muerte, i encadenant els tres cops, si bé, es nota que és campió del mon de bloc, i abans de tot, molt bona persona, que la seva vida gira entorn de l'escalada, que només porta 6 anys escalant, i que no havia tocat la roca fins feia poc....tal com es veu escalar.....donarà que parlar, ja quan vam marxar estava provant el sit!!!

 Dmitry a l'inici del bloc AliBaba, al tram de bloc de regletes invertides en sostre....

 Després de fer el repos amb genoll esquerre empotrat, Sasha li fica la corda i comença a escalar la via Hulk ...

 Jordi gravant a en Dmitry, va quedar un video molt guapo!!!!

 Dmitry al repos, final de la conexió Ali Hulk, que va fer 3 cops seguits en un matí, com si res.....

 Tirant a muerte a l'extensió, escalant amb els auriculars.... i a muerte....els dos pegues primers el saque va ser literalment a centimetres del terra, amb pendol inclós....però al tercer.... a muerte!!! Cau el seu somni!!! Molt bé Dmitry!! Powerfull!!! i al vespre a celebrar-ho al Kalandraka amb el vinet bo del Somontano!!!!!

Sonata de autonomía en Rodellar...

Sembla que torna la temporada... comencen a baixar les temperatures (creuem dits i esperem que aquest any el veranillo de San Martín no apreti molt...) Això sembla la tornada al cole, a on un mira la seva llibreta personal i mira els deures per fer en aquest curs... Aquesta temporada és la de les travessies llargues ultramaratonianes... Maikel

Entre viatge i viatge a Rodellar aquest estiu, al treure la corda del traster i al intentar fer una mica de bloc amb la calor hem vaig dirigir cap al búlder de Jon, allà entre pegue i pegue a les vies i gràcies a la paciència dels cobridors, vaig veure la possibilitat d'empalmar les traves ja obertes al sector, quedant una travessia amb dues variants d'uns 80 metres de recorregut i gairebé més de 45 minuts d'escalada: La ley del uno y Sonata de autonomía, d'esquerra a dreta a l'estil rodellar: pilaca...

Inici de la trave a l'esquerra del sector de búlder de Jon, a on vaig obrir un tram just on comença una via de setè grau: El siete... aquí els 8 primers metres són bastant exigents sobre regletes i cantos amb alguna baixada que et deixa bastant tocat...

Després comença un tram bastant guapo i fàcil de continuïtat Aquí hi ha una baixada que s'ha d'anar al lloro amb les pedres per tal de no caure d'esquena, però es bastant fàcil, després enganxa una fisura en diagonal superfàcil a on es por agafar bastant aire i motivació... Després del tram fàcil ve una secció difícil de placa tècnica de microcanto de setè grau bloc, tot just a l'esquerra d'on comença el búlder de Jon...

Un cop arribats a l'inici de la trave del búlder de Jon, aquí és on es bifurca la trave en dues variants la d'adalt i la d'abaix per la trave de Jon, quedant la d'adalt un tram fàcil de continuïtat fins a la via amb corda de dins a la cova... La ley del uno ( 8a+? a 8b? grau trave ).

Mentre que la variant d'abaix: Sonata de autonomía (8b? a 8c? grau trave) , empalma amb la trave de búlder de Jon, aquí va la seqüència d'aquest tram...

Al cap d'uns quants metres i a l'alçada del via de dins de la cova de búlder de Jon, s'ajunten les dues traves per continuar cap a la dreta a un dels passos claus de la trave...

Pas clau de setè grau fonten, just arran de terra, sobre romos just sota la via Viciosa: doble rebot amb ma esquerra a uns romos... Després enganxa un tram a on hi ha un repós, hi ha on es podria ficar l'arnés amb la corda ja xapada a la via de sortida, aquí els peus són eliminatoris sense ficar-los a la vertical ja que es podria caminar... enganxa un espoló amb canto i algun que altre romo per tal d'acabar al canto d'entrada de la via Dogmatofobia, o bé continuar escalant per aquesta via...Potser no hi sents el pati de quan estàs arribant a les reunions de la Coliseum o la Geminis de la Gran Bóveda, però a nivell físic dobla en metres aquestes dues vies... Aquí queden dos projectes per fer a la llibreta de temporada, dos traves de continuïtat pura, amb passos de bloc intercalats, a l'estil Rodellar.

Dies calurosos...

Dies calurosos... buscant un lloc per tal de tibar a la fresca, decidim anar al riu Mascún per tal d'intentar fer algo... Jo pel camí, vaig tenir algun que altre problemilla tècnic: la carraca alias Vitarilla hem va deixar tirat pel camí a Lleida amb una bona temperatura de 35º sense cap ombra i ni una gota d'aire...mmm. Bé després de solucionar el tema, segon intent per tal d'arribar a Rodellar. MaikelUn cop allà feia calor, però a l'ombra encara s'aguantava, i sino un banyet al riu i aparriau!! Aquí van unes quantes fotos. A l'adalt provant una del sector Pinces rire, que per confusió el vaig muntar per escalfar, bufff....

Xavi en una del sector Pinces rire

Raquel en la mateixa via

Baixant d'una de les vies del sector, desploma una mica no?

Toma castañazo  del sector El Camino... Encara la calor, hi havia bastanta gent i fanatisme a qualsevol sector, així és Rodellar a l'estiu.