viernes, 22 de abril de 2016

Mont-ral ... la cara salvatge del bloc a la Serra de Prades

                                       Riu Glorieta ( baixant amb corda desde Mont-ral fins al Niu de l'Àliga)

Hi han racons que no s'obliden mai... i aquest és un d'aquells...La Lloera (abans d'arribar a Mont-ral, desde Alcover al km 7), un lloc per domesticar, encara que no es deixi... millor.
Natura en estat pur, salvatge, tot en un bosc d'alzines i blocs en roca calcària que mosseguen els dits com cocodrils, sortides brutes d'herbes, lloc poc concorregut...i aquí en aquest entorn petit i ferèstec, poc conegut... hi trobem algunes joies, línies sobre bidits i monodits, algunes a l'alçada de Bai Bhon de Siurana com Master and comander (de només 3 moviments molt llargs i explosius sobre bidits i monodits en una planxa desplomada, amb peus petits, que et deixen sense respiració...bloc en estat pur).

Aquí deixo uns quants croquis de la zona de la plaça de sempre:

                                   








Franja de blocs fàcils


Vista de les vies d'escalada del totxo (espoló de la via Teky ?)

Franja de blocs fàcils

                                                                  Travessia El Recuerdarecuerdos

                                                        Totxo de bloc al costat de les vies d'escalada


Aquí deixo un petit croquis de la zona amb els blocs i algunes vies noves que vaig equipar al totxo (encara falta acabar d'equipar unes quantes vies, però cal remarcar la via de 14 metres que va per l'espoló, amb moviments molt explosius, marcada pel pas de monodit de dreta a les primeres xapes: Teky ? a la qual es pot afegir una entrada assegut des d'on comença la via Estas tardant de tota la vida, en travessia ( fb), que sumat és la Teky Resistance ?, és un espoló molt estètic i que val la pena).

Aquesta zona és com un laberint (hi ha molts blocs fàcils, investigueu)



I més amunt per la carretera trobem la fantàstica zona de Mont-ral amb els seus sectors clàssics (escalada sobre forats): El Riu, Els Gegants... i sobretot les seves magdalenes del Forn de Pa, i com no el riu Glorieta (val molt la pena baixar-lo fins al niu de l`Àliga, està tot equipat amb químics per baixar amb corda)... sense paraules.

2 comentarios:

Unknown dijo...

Magnífica descripció de la lloera!! Últimament he vist que s'han equipat noves vies al totxo gran, m'agradaria contacta amb la persona que les está obrin i també amb algú que ens ensenyi les joies de blocs que hi ha, estem netejant blocs i treien noves línies, saps si algú té alguna ressenya del lloc?
Gràcies i molt bona pàgina la de blocantarraco!!

Blocantarraco dijo...

Molt bones, i moltes gràcies! Doncs lo millor és que quedem un dia, enviam un mail al veroninos@hotmail.com, i us ensenyo tots els blocs de la Lloera i les vies que vaig equipar.
Una abraçada,
Maikel