Sense rumb fixe, fem parada a la terra dels bidits i monodits: Eaux Claires. Segona vegada que es visita aquesta petita zona d'escalada.Arribem amb una calor brutal, encara així pesa més el fanatisme que la xafogor, i ens fiquem els peus de gat... Maikel
Vista d'un dels sectors d'escalada amb corda, orientat completament al sol, és a dir, millor a l'hivern... realment la zona és bastant petita.
Allà vam coneixer a Félix un sevillano que portava uns quants anys vivint aprop d'Angouleme, sort perquè així vam descobrir algun sector de bloc amagat entre el bosc d'Eaux Claires.
Bàsicament definiria l'escalada a Eaux Claires, com una escalada sobre roca calcaria rotllo franges, i moviments bastants agressius sobre monodits i bidits, i a on els peus gairebé no et fan falta...
En busca d'ombra anem cap al sector de la mítica Hugh, i allà hem dedico a provar una l'esquerra, quin martiri amb la calor, com patinen els bidits...
L'altre coute du ciel, sostre equipat amb claus de ferro, jeje, com per fer saques...
Joc de verds...
Ola de roca plena de blocs, entre ells la famosa Antracita de Frederic Roughling, estava tota la bauma mullada... un altre viatge. Ara sí cansats de tanta xafogor i sense treure res en clar, agafem rumb cap a la meca del búlder europeu: Fonten
No hay comentarios:
Publicar un comentario