
Sense rumb fixe, fem parada a la terra dels bidits i monodits: Eaux Claires. Segona vegada que es visita aquesta petita zona d'escalada.
Arribem amb una calor brutal, encara així pesa més el fanatisme que la xafogor, i ens fiquem els peus de gat... Maikel

Vista d'un dels sectors d'escalada amb corda, orientat completament al sol, és a dir, millor a l'hivern... realment la zona és bastant petita.

Allà vam coneixer a Félix un sevillano que portava uns quants anys vivint aprop d'Angouleme, sort perquè així vam descobrir algun sector de bloc amagat entre el bosc d'Eaux Claires.


Bàsicament definiria l'escalada a Eaux Claires, com una escalada sobre roca calcaria rotllo franges, i moviments bastants agressius sobre monodits i bidits, i a on els peus gairebé no et fan falta...

En busca d'ombra anem cap al sector de la mítica Hugh, i allà hem dedico a provar una l'esquerra, quin martiri amb la calor, com patinen els bidits...

L'altre coute du ciel, sostre equipat amb claus de ferro, jeje, com per fer saques...
No hay comentarios:
Publicar un comentario